Els tubs d'acer inoxidable utilitzats en el processament químic presenten problemes greus de corrosió quan estan exposats a substàncies agressives com ara àcids i alcalins. El que passa és que aquestes substàncies químiques ataquen la superfície del metall, degradant la capa d'òxid protectora que normalment manté la integritat del material. Segons una investigació publicada a l'International Journal of Electrochemical Science, al voltant del 70% d'aplicacions en la indústria química experimenten algun tipus d'error per corrosió. Aquesta xifra subratlla realment la importància de triar materials que resisteixin amb eficàcia l'atac químic. Els àcids sulfúric i clorhídric figuren entre els agents més agressius dins d'aquesta categoria. Per a instal·lacions que treballen amb aquests àcids específics, resulta convenient utilitzar acer inoxidable de grau 316L, ja que ofereix propietats de resistència molt millors. Conèixer exactament quins productes químics hi haurà durant el processament no és només una bona pràctica, sinó que és essencial per escollir el tipus d'acer inoxidable adequat, que no falli sota pressió.
Les altes temperatures i pressions durant el processament químic reben un gran impacte sobre els tubs d'acer inoxidable amb el temps. Les condicions adverses solen accelerar els processos de corrosió, la qual cosa acaba provocant fallades en els tubs. La recerca indica que fins i tot petits canvis de temperatura poden augmentar les taxes de corrosió fins a un 50%, per tant és absolutament necessari trobar materials que resisteixin aquests ambients agressius. Agafem un exemple real extret dels registres de l'ASME: van documentar una situació en què els enginyers van triar el tipus equivocat d'acer inoxidable per a la seva aplicació. Quin va ser el resultat? Una fallada completa dels tubs quan es van exposar a l'esforç tèrmic, costant a l'instal·lació diversos dies de pèrdua de producció. Per això, és molt important triar acers inoxidables específicament dissenyats per suportar situacions extremes de calor i pressió si volem mantenir les nostres operacions en marxa sense interrupcions inesperades.
L'acer inoxidable obté la seva protecció contra la corrosió a partir d'una capa d'òxid de crom que es forma de manera natural a la seva superfície. Quan l'acer inoxidable normal entra en contacte amb l'aire, el crom del metall comença a reaccionar immediatament, creant aquest escut microscòpic. El que fa especial aquest recobriment és la manera com impedeix el pas del vapor d'aigua i de productes químics agressius cap a l'acer real que hi ha sota. La recerca mostra que aquestes capes funcionen millor en certes condicions que en d'altres, però igualment resisteixen força bé en fàbriques i plantes de processament on els metalls normalment es degradarien ràpidament. Per a qualsevol persona que treballi amb productes d'acer inoxidable, conèixer si aquesta capa protectora existeix pot marcar tota la diferència entre un equip que duri dècades o bé que necessiti ser reemplaçat al cap de només uns anys a causa de danys per la rovella.
Afegir molibdè a l'acer inoxidable augmenta realment la seva capacitat per resistir aquelles formes molestones de corrosió anomenades corrosió per pic i corrosió intersticial, especialment quan s'exposa a condicions difícils. Quan els fabricants incorporen aquest metall als seus aliatges d'acer inoxidable, obtenen materials que duren més temps perquè combaten aquelles zones petites on la corrosió tendeix a començar. La recerca realitzada per met·l·l·lúrgics demostra clarament que els aliatges amb molibdè extra resisteixen molt millor que les varietats habituals d'acer inoxidable, fet que implica menys problemes amb la integritat estructural al llarg del temps en components importants. Penseu en vaixells que naveguen a través d'aigua salada o equip utilitzat en plantes de processament químic: aquests són llocs on certes tipologies d'acer inoxidable amb contingut de molibdè resistiran molt millor que altres. Per aquesta raó, molts enginyers especifiquen aquests tipus d'acer específics quan construeixen qualsevol cosa que necessiti resistir exposicions a condicions químiques agressives o contacte constant amb aigua marina.
L'acer inoxidable amb un contingut més baix de carboni ajuda a evitar que es formin carburs, especialment durant el procés de soldadura, fet que fa que les zones soldades siguin més resistents a la corrosió. En reduir els nivells de carboni, hi ha menys possibilitats que es produeixi corrosió amb el temps, ja que l'estructura roman més forta. Estudis mostren que l'acer inoxidable amb menys carboni té un rendiment molt millor contra la corrosió que les varietats amb més carboni, una diferència que resulta clau en projectes de construcció que requereixen materials duradors. Actualment, la majoria dels estàndards d'enginyeria recomanen l'ús d'aquestes opcions de baix carboni sempre que sigui possible, ja que resisteixen millor en entorns propensos a la humitat i a l'exposició química. Per això molts constructors de ponts i fabricants de tancs han passat a utilitzar-los per a connexions crítiques que han de romandre intactes durant dècades.
Saber la diferència entre l'acer inoxidable 304 i el 316 és molt important a l'hora de triar materials per a treballs químics. El que realment els diferencia és la seva composició i com aquesta afecta el seu rendiment. Per exemple, l'acer inoxidable 316 conté molibdeni, un element que li proporciona una resistència molt millor contra la corrosió causada per clorurs. Al mateix temps, l'acer inoxidable 304 és molt comú i funciona perfectament en moltes situacions, però, sense el contingut de molibdeni, no resisteix tan bé l'aigua salada o altres substàncies corrosives. Això també es veu en la pràctica. Els fabricants d'equipament marí tendeixen a utilitzar el 316 perquè dura més en condicions d'aigua salada. Dades de la indústria ho confirmen, a més a més, persones que han treballat amb els dos tipus han assenyalat resultats molt millors quan han escollit l'acer adequat segons l'entorn. Si ens fixem en les especificacions tècniques, es confirma el que ja sabem: el 304 funciona bé en entorns normals, però quan les condicions són més dures i corrosives, el 316 simplement ofereix un millor rendiment general.
Els enginyers marins i operadors de plantes costaneres prefereixen l'acer inoxidable 316L per a zones on els clorurs són abundants, ja que resisteix molt millor la corrosió que altres tipus. El que fa especial el 316L és el seu contingut reduït de carboni, que evita que el metall es torni sensible durant els processos de soldadura. Això vol dir que el material manté les seves qualitats protectores intactes, fins i tot quan està exposat a substàncies químiques agressives durant llargs períodes. Les dades recollides al camp també ho respalden, ja que moltes instal·lacions informen de fallades significativament menors amb components de 316L en comparació amb peces d'acer inoxidable 304 estàndard instal·lades en ambients salins similars. Arreu d'europeres i plantes desalinizadores del món, els equips de manteniment assenyalen constantment el 316L com el material de primera elecció quan l'equip ha de suportar exposició contínua a la boira salina o a condicions d'aigua salabrosa. Per a qualsevol persona que treballi en infraestructures prop de les línies de costa o en indústries de processament químic, especificar 316L no és només una bona pràctica, sinó pràcticament essencial per evitar reemplaçaments costosos en el futur.
Les revisions regulars tenen un paper clau per mantenir la resistència a la corrosió dels tubs d'acer inoxidable al llarg del temps. La majoria de les rutines d'inspecció habituals inclouen revisar la superfície en busca de problemes, utilitzar equipament ultrasònic per comprovar el gruix i, de vegades, emprar tècniques de raigs X per detectar problemes ocults. Segons les directrius del sector, les instal·lacions solen programar inspeccions cada sis mesos quan les condicions no són massa severes, però han de fer-les amb més freqüència si l'entorn és agressiu o corrosiu. Els professionals de manteniment afirmen que detectar problemes aviat permet estalviar diners a llarg termini, ja que ningú no vol haver de fer front a ruptures costoses dels tubs o haver-los de substituir. Seguir procediments correctes d'inspecció ajuda a mantenir la integritat dels tubs i allarga la vida útil del sistema complet d'acer inoxidable. Les plantes que segueixen pràctiques d'inspecció minucioses solen descobrir que els seus sistemes de canonades funcionen millor i requereixen menys reparacions d'emergència en el futur.
Mantenir els tubs d'acer inoxidable nets és molt important per al seu rendiment i la seva durada abans de necessitar substitució. Amb el temps s'hi acumula tot tipus de substàncies: pols, restes d'oli, partícules minúscules de l'entorn i, si es deixa massa temps, aquest desordre comença a atacar el metall causant problemes greus de corrosió en el futur. La majoria de les instal·lacions utilitzen tres enfocaments principals per aquestes qüestions: els rajos d'aigua a alta pressió funcionen molt bé per a dipòsits abundants, les solucions químiques combaten la brutícia més persisten, mentre que la neteja amb vapor arriba als llocs de difícil accés. La tècnica adequada depèn del tipus de brutícia acumulada i del lloc on es troba. Les guies de manteniment generalment recomanen seguir intervals de neteja establerts juntament amb l'ús de productes específicament formulats per a superfícies d'acer inoxidable sense danyar-les. Quan les empreses segueixen protocols de neteja adequats de manera consistent, experimenten taxes molt més baixes d'incidents de corrosió i mantenen les seves operacions en marxa sense interrupcions inesperades.
2025-01-03
2024-10-23
2024-11-15